Arxiu de la categoria: Suárez, Manolo

Coronavirus: educació i recerca – Manolo Suárez

Volem tornar a compartir amb vosaltres una segona reflexió que el biòleg i autor de Stonberg Editorial, Manolo Suárez ha fet sobre “Coronavirus: educació i recerca”. Gaudiu de la descoberta:

Els drets-valors bàsics, que s’han d’ensenyar, per gaudir d’una vida digna, estan redactats, des de l’any 1948, per les Nacions Unides i són els 30 articles de la Declaració Universal dels Drets Humans (de lectura obligatòria).

Els valors són un conjunt de normes de conducta, actituds, principis o creences segons les quals ens comportem i que són la base de tot allò que considerem correcte. De valors n’hi ha centenars, però alguns són més importants que d’altres, encara que cada cultura i cada persona té les seves prioritats i les pot variar amb el temps.

La intel·ligència o la felicitat poden ser considerades per alguns com valors superiors, però persones molt intel·ligents o molt felices poden fer atrocitats per anteposar-les al respecte o a la igualtat. Adolf Hitler serviria d’exemple.

Un exemple, observat durant el període de confinament viscut a causa del coronavirus, és el fet de ponderar molt més la importància d’un valor que molts consideren poc important: l’oci. L’educació de l’oci, també desenvolupa un rol cohesionador en la societat. Component lúdic i educatiu. Mentre juguem es poden explicar els problemes que es plantegen durant el confinament: problemes de diners, de salut, de recursos, d’injustícies, etc. i reflexionar entre tots sobre les possibles solucions. Potser alguns pares no ho havien pensat.

Sovint pensem que l’educació en coneixements ha de ser formal, sense jugar. Y és durant aquests períodes de confinament llarg, o en una sortida familiar de cap de setmana, quan es poden aprendre moltíssimes coses.

Un pare i un fill observen al bosc una larva de papallona, en fase de pupa o crisàlide, de dos o tres centímetres, que empeny per sortir de la seva cuirassa dura i en una bona estona no ho aconsegueix. Se l’emporten a casa seva i en veure que no acabava de sortir, el pare li fa un petit tall a la carcassa amb una tisora per facilitar-li l’esforç que estava fent per poder sortir. Resulta que va sortir però la larva era encara dèbil i tova i en pocs minuts va morir. Va morir perquè el que encara necessitava era, justament, unes hores més d’esforç i de lluita per continuar segregant totes aquelles substàncies que necessitava per enfortir-se, acabar de desenvolupar-se i poder volar i sobreviure. La ignorància d’aquest home, la falta de coneixements sobre la qüestió va superar a la seva bondat de voler ajudar. Falta de coneixement però actitud d’ensenyar en temps lúdic.

Un dels grans valors que l’educació té descuidat, és el de la recerca i la recerca científica és el motor del coneixement, la base del progrés de la societat. I vull distingir entre la investigació bàsica, la que no busca objectius immediats, i la que ens aporti aplicacions tecnològiques ràpides. Doncs és aquesta investigació bàsica la que a la llarga ens aporta descobriments que eren inimaginables en un principi. Vivim en una societat que això ho troba absurd, troba que perd el temps, gastant molts diners que es podrien dedicar a coses més necessàries. “Que inventen ellos” la desafortunada frase del gran escriptor Miquel de Unamuno (referint-se als americans) i ja ens beneficiarem dels seus descobriments, tot pensant que això seria gratis.

La patent sobre un descobriment, que encara dona més beneficis a l’Estat Espanyol, segueix sent un descobriment de Margarita Salas, de fa dècades. Els països que investiguem més, tenen importants ingressos d’aquestes patents. Corea del Sud produeix 36 vegades més patents per habitant que Espanya. No ho dic jo, ho diu també avui, 25 de març, el director de la revista científica de referència, Science, Herbert Holden Thorp, que la ciència solament té una manera segura d’avançar i aquesta és fer primerament investigació bàsica i després buscar les aplicacions basades en aquest coneixement.

La forma desesperada de buscar solucions ràpides en la ciència quan tenim una emergència nova, com la del coronavirus, ens fa veure la importància dels estudis fets anteriorment, per molts investigadors de ciència bàsica, en camps propers. Educar per valorar les inversions en recerca bàsica, que ens donen després el medicament necessari.

Reflexioneu sobre aquesta pregunta: Els països que investiguen, ho fan perquè són rics o són rics perquè investiguen?

Manolo Suárez. Biòleg i autor del llibre La Ciència, tard o d’hora, ho explica tot, Barcelona, Stonberg Editorial, 2016.

Ciència banner

 

La falsa imatge de la nostra salut i del sistema sanitari – Manolo Suárez

Coberta La ciència

Manolo Suárez —biòleg i autor del llibre “La Ciència, tard o d’hora, ho explica tot” (Stonberg Editorial)— ha escrit el següent article que porta per títol “La falsa imatge de la nostra salut i del sistema sanitari”. Molt interessant. Ens plau compartir-lo amb tots vosaltres:

Tenim un sistema sanitari extraordinari perquè atén a tothom, és universal, però que no ens repeteixin més que és el millor del món. Ja fa temps que, sobretot, les retallades l’han fet baixar del podi. Com és que tenim menys llits per habitant que la mitjana europea? Com s’explica que la inversió en pressupost sanitari a Espanya, que el 2009 era del 6’77%, ara és del 5’9% del seu PIB?, i la mitjana europea sigui del 7’5%?. El de Catalunya és vergonyós, és del 3’9%.

En èpoques de millor benestar econòmic no s’han posat els recursos per cobrir les necessitats que ara necessitem. Un sistema que no disposa del material bàsic (bates, mascaretes, ulleres, respiradors…) ni material específic, com és el necessari per realitzar les proves del coronavirus, no és un sistema tan exemplar.

La Xina i Corea han detectat amb rapidesa els afectats i els han aïllat (Arques de Noè) per no contagiar a més població i altres països com Anglaterra o Alemanya han fet també milers de proves diàries; més de 15.000 diàries a Corea, mentre que a Espanya 5.000 en unes quantes setmanes. Fins i tot es van deixar de fer uns dies i ara s’ha rectificat i es faran moltes més, amb el mètode que ens aporten els xinesos (no la del PCR, més cara i llarga sinó altra immunològica que tarda 15 minuts a obtenir els resultats). Els xinesos han aplicat els dos sistemes per tractar a la població, els de les proves i aïllament i també el confinament dràstic de les zones afectades. Ja veiem els resultats.

També aquí tenim una percepció equivocada de la salut, ens creiem que el fet de viure més anys és el millor símptoma de bona salut i tampoc és cert. A Espanya, després de la jubilació, al voltant dels seixanta-cinc anys, tenim de mitjana, uns nou anys de bona qualitat de vida, mentre que a França en tenen 11, a Alemanya 13 i a Suècia 17.

A més, fumem encara massa, bevem massa alcohol, prenem massa medicaments, massa sal, massa sucre, massa greix, massa carn, respirem aire massa contaminat i fem poca activitat física. Això és així, és demostrable amb xifres i les podem comparar amb les dades de sobrepès, colesterol, pressió sanguínia, diabetis o càncer de pulmó d’altres països.

El realment greu del SARS Cob-2, és que col·lapsarà encara més els hospitals i no és podrà atendre als malalts d’altres malalties greus que ho necessitin. Sense oblidar la gravetat de què s’emporti moltes vides pel davant. El col·lapse ja era evident abans del coronavirus. Els metges i d’infermeria ja van fer vaga l’any passat i no per demanar més diners sinó perquè no podien atendre a tanta gent. No puc arribar a entendre que a Catalunya faltin 17.000 infermeres.

L’OMS recomana que el pressupost mínim dedicat a l’atenció primària, sigui del 20%; a Catalunya no arriba al 14%. Una vergonya.

Manolo Suárez.