Arxiu de la categoria: Dausà Jordi

Jordi Dausà presenta la novel·la de Joan Boher

10984217_10205752242706252_3044980087165624249_nAquest passat dimarts, 17/03, vam presentar a la Llibreria 22 de Girona la novel·la de Joan Boher, Obre’m la nevera i et diré qui ets.  El ponent principal va ser l’escriptor de Cassà de la Selva, Jordi Dausà, que recordà els temps de vida estudiantil, base de la divertida història de la novel·la d’en Joan Boher.

Us reproduïm la seva brillant intervenció per una novel·la també brillant.

OBRE’M LA NEVERA I ET DIRÉ QUI ETS  de Joan Boher

En Joan i jo ens vam conèixer fa molts anys. Ell compartia pis amb un amic meu. O amb varis, no n’estic segur. La veritat és que en aquella època era difícil saber exactament qui vivia i qui no vivia en un pis d’estudiants.

Coincidíem de tant en tant. Recordo alguna conversa pretensiosa sobre William Blake –molt de moda entre els penjats de l’època perquè deien que en Jim Morrisson el llegia- i, sobretot, les Xibeques i les cigarretes amanides. També recordo que un divendres al matí em van arrossegar a una xerrada sobre Shopenhauer i Nietzsche. El conferenciant, que crec que era una eminència vinguda de Salamanca o de Santiago, estava afònic i amb prou feines se’l sentia. Nosaltres teníem ressaca i estàvem morts de son. Ja us podeu imaginar quin panorama. I el més fort de tot és que vam anar-hi voluntàriament: era la setmana cultural i a aquella hora la majoria d’estudiants vegetaven a casa seva, o havien fotut el camp als seus pobles. No sé si en Joan i els seus companys de pis estaven interessats en l’escola alemanya de filosofia. Jo no. Jo només vaig anar-hi per veure si pescava alguna noia. Potser ells també. La gent com nosaltres teníem poques possibilitats amb les estudiants de Dret o d’Empresarials, i apuntàvem cap a les lletres. No cal dir que, com a mínim en el meu cas, fracassàvem sovint. És estrany com el temps embelleix els records: ara ens sembla que ens ho passàvem de puta mare, però potser aleshores no ens feia cap gràcia anar fent tombs pel món sense tenir res segur, ni tan sols un trist clau.

La novel·la que avui presentem explica tot això, o bé coses molt semblants. Tota literatura és autobiogràfica en més o menys mesura. Com a mínim la que m’agrada a mi. Diuen que Flauvert va dir: “Madame Bovary c’est moi”. No sé ben bé qui era la Madame aquesta, però imagino que l’escriptor devia posar molt d’ell mateix en el personatge. Quan llegim entrevistes a pesos pesants de la literatura tots diuen el mateix: t’hi has de deixar la pell i has de patir. Has de buidar-te per dins i donar la teva essència als personatges. No sé si en Joan ha viscut un infern escrivint aquesta novel·la. Diria que no, que s’ho ha passat tan bé com s’ho passarà el lector a l’hora de llegir-la. Però el que diuen els teòrics de les lletres és ben cert: es veu d’una hora lluny quan un escriptor parla d’un tema que no domina o d’un ambient que no ha viscut. Massa sovint en surten textos impostats i artificiosos, com els decorats de cartró pedra de les sèries de televisió japoneses dels anys noranta, les mateixes que vèiem els dissabtes al matí, amb aquelles ressaques tan horroroses. Això, deia, no us passarà quan llegiu Obre’m la nevera. És un text viu i, sobretot, vívid. És esbojarrat i alhora versemblant. És absurd i, per això mateix, realista.

Hem de reivindicar el tipus de literatura que fa en Joan i que a vegades es considera menor. S’ha de ser un pedant de primera per dir coses així. No hi ha literatura en majúscules, sinó llibres bons i llibres dolents. O, per establir una categoria diferent, llibres que et diverteixen i llibres que no. Al cap i a la fi, es tracta d’això. De riure una estona, cony.

Em van demanar que cités algun moment concret del llibre. No ho faré pas, perquè aquest és un llibre fet de moments hàbilment trenats. No és una sola història, sinó que són moltes històries.  En això fa pensar una mica en la novel·la Trainspotting. Us deia que no sabria quin triar perquè n’hi ha de molt bons: el pis de la tieta està tan ben descrit que et vénen esgarrifances només de pensar que has de passar-hi la nit. La dieta dels estudiants, a base de plats immenjables que no tenen cap gust concret, ni cap textura definida, i ni tan sols un color que puguis reconèixer, et fa preguntar de quin material tenies fet l’estómac en aquella època. L’olor de porro que sura per tota la novel·la et fa venir caparrassa, i et fa adonar que en Boher para atenció als detalls i sap crear bona ambientació. Té una manera de narrar més gràfica que no pas oral, tot i que el seu ofici de contacontes ajuda a arrodonir l’estil. L’escena de cal notari –el fals notari- és digne d’una comèdia francesa, i el recital poètic fracassat és dolorosament realista, i et fa passar una barreja de vergonya aliena i emprenyamenta molt inquietant. Els protagonistes són una colla d’arreplegats que tenen molt poc a veure amb la imatge d’estudiants sans i riallers que ens volien vendre aleshores. No crec que, a dia d’avui, cap d’ells fos un blogaire d’èxit, o un youtuber, o un tuitaire de renom. Sobrevivien per Girona –la ciutat té una presència important a la novel·la, però en el fons és intercanviable per una altra- i, més que seguir el no future punk, es protagonistes deixen encomanar pel desencís grunge.

Ens hem fet vells, amics i amigues. Ara mirem enrere i ens posem les mans al cap. Ens fem la mateixa pregunta que es fa l’autor: com vam ser capaços de sobreviure?

Potser sí que, en el fons, ens ho vam passar de puta mare. “Obre’m la nevera” ens ajudarà a deixar-nos envair per la melangia. Creieu-me, passareu una bona estona enyorant els mobles cutres, les litrones, la brutícia omnipresent i aquell caos total que era la vida d’estudiant a la universitat. I si no ho heu viscut, tampoc passa res. En casos així hem de recordar la frase d’en Joaquín Sabina: “No hay nostálgia peor/que añorar lo que nunca jamás, sucedió.” Gràcies.

Jordi Dausà Mascort

Girona – Llibreria 22, 17/03/2015

 

Jordi Dausà – 2a edició – El gat de Schrödinger

El gat de SchrodingerEl gat orgàsmic i les aventures d’en Matt, un farmacèutic a la trentena aficionat a l’automedicació, segueixen seduint als lectors, totalment lliurats a les aventures  d’uns protagonistes que lluiten per trobar el seu lloc en un temps de neurosi col·lectiva. Per a tots aquells que encara no heu llegit la novel·la El gat de Schrödinger d’en Jordi Dausà, una bona notícia: Acabem de publicar-ne la segona edició. No us perdeu aquest plat combinat de patates fregides, ibuprofèn i física quàntica.

Si voleu llegir-ne un tast, cliqueu AQUÍ.

Jordi Dausà entre els escriptors d’Els caus secrets d’Editorial Moll

Els caus secretsEditorial Moll ha tingut l’encert de publicar, aquest Sant Jordi, el llibre Els caus secrets, un recull de relats escrits per una antologia d’escriptors dels Països Catalans posteriors al 1972. L’edició ha estat a cura de l’escriptor i periodista Sebastià Bennasar.

Al resum que surt publicat a la web d’Editorial Moll hi diu: No ens agraden les generacions. No ens agraden les qualificacions. No ens agrada l’etiqueta “jove” ni “literatura de” ni “literatura per a”. Però sí que pensàvem que era imprescindible donar visibilitat a tot un seguit d’autors que seran –alguns ja ho són ara– les dones i homes del futur de la narrativa en llengua catalana. I aquesta és la motivació d’aquesta antologia: oferir un tast del que fan els narradors nascuts des de 1972 cap endavant arreu del territori on es parla la nostra llengua. Seixanta-un escriptors formen aquesta antologia, un equip de luxe que pot sortir a tot arreu a competir amb la major de les dignitats. I guanyar.

D’entre aquest seixanta-un escriptors que destaca Editorial Moll hi figura Jordi Dausà, l’autor de la novel·la El gat de Schrödinger publicada per Stonberg Editorial el novembre de l’any passat.

Felicitats a l’Editorial Moll per la iniciativa, a Sebastià Bennasar per la feina feta i a tots els escriptors seleccionats perquè amb el vostre treball doneu continuïtat a la literatura en català. No podem acabar aquesta entrada sense felicitar de manera especial i molt afectuosa a en Jordi Dausà.

El gat de Schrödinger – Jordi Dausà – Nou book trailer

En Jordi Dausà ens acaba de passar el seu divertidíssim nou book trailer de la seva divertidíssima novel·la El gat de Schrödinger. Passeu-vos-ho bé.


Els blogs dels autors de Stonberg

Els blogs dels autorsen de StonbergQuan la Setmana Santa s’acosta massa a Sant Jordi, com enguany, ens pot passar que quedem curts de lectura durant les vacances, tot esperant les novetats del Dia del Llibre. Per això us proposem aprofitar per llegir i descobrir blogs mentre esteu comodament asseguts a la gandula del vostre jardí o  voleu cap a destinacions exòtiques, amb el portàtil o la tauleta a la mà

Molts dels autors de Stonberg escriuen blogs, a continuació hi trobareu una relació, no exhaustiva (hi ha autors que tenen dos o tres blogs en funcionament, tant literaris com d’altres temes), on hi figuren el nom de l’autor, el llibre publicat a Stonberg i el link del blog.

Els blogs dels escriptors són una bona manera de donar-se a conèixer i també una manera de mantenir-se en contacte amb els lectors. I és que un llibre no s’escriu cada dia, però una entrada al blog, potser sí.

BRAVO GIRONA – La revista guai de cultura de Girona

Eudald Espluga de BRAVO!girona ha escrit una fantàstica ressenya sobre la increïble novel·la de Jordi Dausà, El gat de Schrödinger.

Cliqueu l’enllaç per llegir-la: http://www.bravogirona.com/cat/recomendaciones/de-cine-i-lletres

BRAVO!girona és una publicació on-line creada per 451 COMUNICACIÓ CONTINGUTS CULTURA i pensada per estar al dia de tots aquells esdeveniments d’oci i cultura que succeeixen de llarg a llarg de la provícia de Girona. Es tracta d’una agenda que és una útil eina pels que viviu aquí, torneu de vacances a la llar o turistegeu assídua o puntualment.

No són una guia sinó una agenda d’oci i cultura contínuament actualitzada de cinema, teatre i arts escèniques, exposicions i arts plàstiques, fotografia i altres activitats de difícil classificació. Volen que estiguems al dia d’una manera ràpida, fresca i desenfadada.

A més, BRAVO!girona va dirigida a la gent com nosaltres, que utilitza internet al dia a dia per estar a l’última del que passa des de Blanes a Cadaqués, passan per La Bisbal, Olot, Figueres, Banyoles, Girona, Tossa de Mar, Platja d’Aro… o qualsevol altre racó.

Des de Stonberg us desitgem sort en aquesta aventura!

EL GAT DE SCHRÖDINGER – Jordi Dausà

En Jordi Dausà, l’autor d’El gat de Schrödinger, ens ha enviat un email, que ha fet un amic seu, on ens mostra que no va ser Sant Jordi qui va matar el drac, va ser … Descobriu-ho vosaltres mateixos.